Pàgines

dijous, 16 de març de 2017

Filòsofs del Renaixement



http://www.laie.es/actividades/evento.php?codigo=1234&utm_source=blog&utm_medium=xarxes&utm_campaign=activitats&utm_term=fil%C3%B2sofs&utm_content=foto

Després de la bona acollida del curs Filosofia per al món d’avui, celebrat a Laie entre l’octubre de 2016 i el febrer de 2017, Ramón Andrés coordinarà també durant el mes de maig el seminari Filòsofs del Renaixement.

Aquest període, entre mitjans segle XIV i mitjans segle XVII, es caracteritza per la nova manera de pensar i difondre el llegat de la filosofia clàssica (grega i romana) que mena cap a l'humanisme. Tot plegat representa el pas de l’edat mitjana a la modernitat i una renovació intel·lectual de gran importància. 

Durant 4 sessions, els dilluns a les 19.30 h., estudiarem alguns dels principals pensadors d’aquest període de la mà d’experts en el tema:

dia 8: Filòsofes del Renaixement, perRosa Rius
dia 15: Montaigne, per Ferran Sáez Mateu
dia 22: Giordano Bruno, per Miguel Ángel Granada
dia 2: Pico de la Mirandola, per Rosa Rius

Les inscripcions ja estan obertes i les places són limitades. Per a més informació, podeu contactar amb nosaltres a activitats@laie.es o bé al 93 412 68 32.

Poetes en temps de penúria

http://www.laie.es/actividades/evento.php?codigo=1202&utm_source=blog&utm_medium=xarxes&utm_campaign=activitats&utm_term=poetes&utm_content=foto

Els dimarts de maig i juny, Laie Pau Claris s’omplirà de poesia en el curs coordinat per Alfonso Alegre Heitzmann, poeta i editor de Rosa Cúbica.

Us proposem un recorregut que viatja per diferents èpoques i països i que, per tant, ens mostrarà com de diversa pot ser l’expressió poètica: la Xina de la dinastia Tang de Li Bai, l’infern de Dante, la quotidianitat de la Nova Jersey de William Carlos Williams, la passió de Petrarca per Laura...

Cada sessió anirà a càrrec d’un especialista en la matèria que ens permetrà aprofundir en l’obra de cadascun dels poetes presentats.

MAIG
02: Francesco Petrarca, per Antoni Marí
09: Emily Dickinson, per Sam Abrams
16: Li Bai, per Anne-Hélène Suárez
23: William Carlos Williams, per Aurelio Major
30: Dante Alighieri, per José María Micó
JUNY
06: J.V.Foix, per Jordi Cornudella
13: Ingeborg Bachmann, per Cecilia Dreymüller
20: José Ángel Valente, per Alfonso Alegre Heitzmann

Les inscripcions ja estan obertes i les places són limitades. Si us cal més informació, podeu contactar aamb activitats@laie.es o bé al 93 412 68 32.

dimecres, 1 de març de 2017

Closca de nou, d'Ian mcEwan



 
Vaig descobrir Ian McEwan amb Expiació, una novel·la monumental en la qual explora com donar forma literària a la consciencia, un tema central en la narrativa contemporània.  


Expiació és moltes coses més, és clar, però em va enlluernar el recurs de la narradora poc fiable per organitzar l’entrellat i dosificar la informació, de manera que la novel·la reclamava també atenció sobre les bastides que havien sostingut la construcció de l’edifici narratiu.



http://www.laie.es/busqueda/listaLibros.php?keywords=cascara%20mcewan&tipoArticulo=&utm_source=blog&utm_campaign=post&utm_medium=xarxes&utm_term=ian%20mcewan&utm_content=foto
http://www.laie.es/busqueda/listaLibros.php?keywords=closca%20nou%20mcewan&tipoArticulo=&utm_source=blog&utm_campaign=post&utm_medium=xarxes&utm_term=ian%20mcewan&utm_content=foto 

Des de llavors m’han meravellat les diferents estratègies que Ian McEwan ha explorat per donar forma a la representació de la consciència en la novel·la. Closca de nou és una pirueta arriscada que la porta al límit: el narrador és un nonat sibarita i un pèl repel·lent que ha d’organitzar la informació que rep (de la ràdio, dels podcasts, de les converses que escolta, de les sensacions que experimenta, etc.) des de l’interior de l’úter de la seva mare. N’ha de fer una narració coherent, malgrat que la seva situació sigui força excèntrica. El blau, per exemple, és un referent purament lingüístic associat al cel o a la roba, perquè no ha vist mai aquest color. A partir d’aquesta informació distorsionada fa tot de deduccions per mirar de comprendre com pensen i per què les persones que l’envolten, incloent-hi l'elaboració i l'execució d'un assassinat.

Del sarcasme a la tendresa, divertida i lúcida, la paleta de matisos que l’autor utilitza és impressionant. 

Damià 
(La fotografia d'Ian McEwan és de Lisbeth Salas )

dijous, 23 de febrer de 2017

Hildegarda de Bingen



http://www.laie.es/busqueda/listaLibros.php?pagSel=1&orden=stockfirme%20desc&cuantos=10&autor=bingen&editorial=&codMateria=&tipoArticulo=L0&utm_source=blog&utm_campaign=activitats&utm_medium=xarxes&utm_term=hildegarda&utm_content=foto Hildegarda de Bingen (1095 – 1179) va ser la protagonista de la sessió del 20 de febrer del curs de filosofia dirigit per Ramón Andrés, que des del mes d’octubre de l’any passat es realitza a Laie Pau Claris.



L’experta en l’Edat Mitjana i en mística medieval Victoria Cirlot, va exposar com Hildegarda de Bingen pot ser entesa com una filòsofa. Aquesta abadessa, mística, compositora i escriptora alemanya constitueix una de les dones més rellevants de la Baixa Edat Mitjana.

A la seva primera obra, Scivias, Hildegarda ens explica com, a l’edat de 42 anys “vino del cielo abierto una luz ígnea que se derramó como una llama en todo mi cerebro”. A partir d’aquest moment, la mística alemanya va començar el procés d’escriptura de les seves visions. Hildegarda explica que escriu per inspiració divina, per revelació. No obstant, tot i que afirmi que el que escriu no prové d’un pensament propi sinó de Déu, Cirlot sí la veu com una filòsofa: el seu pensament a través d’imatges es pot concebre com a filosofia. Les visions d’Hildegarda es troben il·lustrades a manuscrits de l’època i es presenten com a explicació dels principals dogmes del catolicisme. 

El curs de filosofia continuarà el proper 27 de febrer amb una conferència de Fernando Pérez-Borbujo sobre Peter Sloterdijk. Tot i que inicialment aquesta havia de ser la darrera sessió, donat el gran èxit d’assistència, durant el mes de maig hem programat quatre noves sessions que ens parlaran del mestres del Renaixement. 

Anna, de Laie Pau Claris

dilluns, 20 de febrer de 2017

El rei Lear



Si l’obra El rei Lear fos una casa, quin tipus de casa seria?


Amb aquesta suggeridora pregunta Josep M. Oroval, soci fundador i president de l’Associació Catalana de Shakespeare, va iniciar la segona sessió del seminari sobre les obres de l'autor anglès que té lloc a Laie una vegada al mes.




La pregunta d’Oroval pretenia explicar El rei Lear a través d’una metàfora: un castell en runes, una casa que vista de lluny és molt maca però que quan t’hi apropes comproves que no s’aguanta bé... Les respostes dels assistents al seminari van ser vàries i van ajudar a comprendre millor la riquesa de matisos d’una de les obres més representades als teatres avui en dia.

A banda de realitzar una completa anàlisi del text (les trames que el componen, les formes de representació, les seves fonts, els personatges, etc.), Oroval va exposar la importància del First folio de Shakespeare. Segons l’especialista, es tracta de la publicació en anglès més important de la història de la literatura de tots els temps. Reuneix 36 obres de Shakespeare i, tot i que es desconeix quantes còpies se’n van imprimir, es creu que l’edició va ser força limitada. Si no s’hagués publicat hauríem perdut més de la meitat de les obres de Shakespeare, d’aquí la seva importància. La biblioteca Bodleian d’Oxford en facilita l’accés en format digital.

El proper 15 de març tenim una cita amb Ricard III i seguirem endinsant-nos en les fascinants obres d’un dels escriptors més importants de tots els temps. 

Anna, de Laie Pau Claris