II Dia de la poesia catalana a internet

Avui dissabte 17 de març se celebra el dia de la poesia catalana a Internet. Responem amb molt de gust a la crida feta des de LletrA i volem proposar-vos una breu passejada per algunes de les novetats en poesia catalana que em semblen més significatives.

En primer lloc, el poemari amb el títol més divertit de la literatura catalana, El romanço d'Anna Tirant, de l'activista poètic Josep Pedrals. Us direm com comença aquest romanç, però no com acaba:

Anna Tirant anava així:

1. PRIMER CAPÍTOL

En la fèrtil,


rica i delitosa


terra del Vallès,


habitava amb les dents blanques


de fadrina Anna Tirant,

la noia de cara dolça.

Josep Pedrals diu Palau i Fabre

Ens és obligat referir-nos al Premi Carles Riba que, com cada any, publica Proa i que al 2011 ha guanyat Llum d'Irlanda, de Marcel Riera. Com ja intuïu rememora els paisatges d'aquesta illa i les seves veus més cèlebres:

Al principi hi hagué irlandesos i pluja,


ordenats a la inversa potser. Era quan jo


solia ser gaèlic i corria pels camps


i jugava a posar en filera les pedres.

Del poema «El principi de tot a Carrickfergus».

També la lleidatana Dolors Miquel ha collit un nou premi, l'Alfons el Magnànim de València, amb el seu nou poemari: La flor invisible. Versos d'una dona adulta que recorda la infància, amb tendresa i contundència.

És tot el que queda de mon pare:


l'arbre sol.


En un solar sol.


Envoltat de parets altes.


L'Arbre-sol.


El Pare-sol.


El Pare-arbre.


Segueix sol.

Del poema «Pare sol»

Dolors Miquel

Nou llibre de Narcís Comadira, pintor i poeta -i eloqüent: Lent

PINTURA

Hi ha qui pinta allò que veu.


Hi ha qui pinta allò que sap.


Jo, amb l'ajut d'allò que sé,


pinto el que voldria veure.

Per acabar, animar-vos a fullejar el primer volum de l'obra completa de Carles Hac Mor, Obra completa punt u . D'Agoc recuperem a l'atzar aquest vers entre fotografies:

t'estimo tant tant que sense tu els diumenges no sabria pas què fer

Carles Hac Mor en plena acció

 Clara, de Laie Pau Claris

El lector de Julio Verne, d'Almudena Grandes

La historia, basada en fets reals, se situa en un poble de Jaén a finals dels anys 40. Un dels personatges, el “Cencerro”, va ser un dels guerrillers antifranquistes amb més carisma d’aquella terra.


El protagonista principal, però, és en Nino, que té 9 anys i és fill de guàrdia civil.

Nino inicia uns llaços d’amistat amb els adults que el guiaran a ser un noi fora del ramat. La seva amistat amb Pepe el Portugués, i també amb doña Elena són especialment entranyables. Aprendrà a captar el sentit dels silencis i el rerefons ocult de les paraules i les mirades.

A mi, particularment, també m’ha frapat la seva immersió en la literatura, i justament d’aquí ve el títol.

El missatge d’Almudena Grandes és transmetre com en aquells anys de postguerra es manté encara la repressió de la dignitat, en tots dos bàndols, tant pels republicans com pels nacionals.

Amb El lector de Julio Verne Almudena Grandes ha recuperat un tros d’història del nostre passat més recent, i de debò que ho ha brodat.

És una gran novel·la i crec que serà una de les que el boca orella convertirà en una obra de llarg recorregut. ¡Enhorabona!

Conxa, de Laie Pau Claris

Poemotion, de Takahiro Kurashima

El dissenyador japonès Takahiro Kurashima (1970) acaba de publicar el llibre-objecte Poemotion (Lars Muller Verlag), on una sèrie de dibuixos geomètrics abstractes es posen en fantàstic moviment i tot creant uns efectes òptics inesperats quan els superposem el full ratllat que acompanya el volum.

També hi ha llibres que no s'han de llegir, o que també!

Poemotion from VolleLotteBMX on Vimeo.

Pep, de Laie CaixaForum

Tragèdia contemporània: Wajdi Mouawad i Incendis

Èxit també a Barcelona d'Incendis, part central de la tetralogia amb la qual Wajdi Mouawad, d'origen libanès i nacionalitat canadenca, va conquistar la crítica i el públic d'arreu al Festival d'Avinyó de 2009 (es va representar la trilogia en 11 hores d'espectacle, tot i que l'any 1999 ja s'havia estrenat en aquest mateix festival Litoral, la primera part).

Val a dir també que Incendis va arribar abans a Madrid que a Avinyó, i poc més tard es va estrenar en format audiovisual de la mà de Denis Villeneuve.

No us desvelarem res d'aquesta immensa tragèdia grega situada en el món contemporani, només animar-vos a anar al Romea, veure la pel·lícula o llegir l'obra, publicada ja en butxaca a França o recentment traduïda al castellà per KRK. Per cert, aquesta petita i selecta editorial ja ha traduït Litoral i té en preparació els altres dos volums: Bosques i Cielos.

Per saber-ne més, podeu llegir el llibre en què Mouawad explica la gènesi d'aquestes obres: Le Sang des promeses, i també us deixem aquí aquest interessant i aclaridor article de Javier Vallejo: Wajdi Mouawad reinventa la tragèdia.

Clara, de Laie Pau Claris

Pietro Citati

Acantilado y Quaderns Crema acaban de publicar Kafka, de Pietro Citati.

Este autor siempre ha honrado con su presencia a nuestra librería, tanto sus libros en italiano como sus traducciones.

Incluso un libro muy bonito, Retratos de mujeres, sobre mujeres escritoras, cuando se acabó la edición italiana, la tuvimos también en francés en la edición de Folio Gallimard.

Acantilado ya había publicado La luz de la noche, un libro sobre mitología. Aunque ambos libros ya habían sido publicados en castellano (en Versal y Seix Barral respectivamente), es toda una declaración de intenciones del editor haberlos recuperado y, ahora sí, anuncia la traducción de uno de los últimos libros inéditos, una biografía de Leopardi, que apareció en Italia en 2010.

Allí también salió en septiembre de 2011 un conjunto de artículos con el bello título Elogio del pomodoro (Elogio del tomate), con recuerdos de sus veraneos infantiles en Cervo Ligure, el lugar donde descubrió "los nombres", antes que "regiones enteras de costa fueran inmoladas a las divinidades de las vacaciones", y otros artículos sobre temas italianos...

Nacido en 1930, Pietro Citati ha sido uno de los mejores embajadores de la Ciudad de la Literatura, aquella que Walter Benjamin decía que tenía miles de puertas para entrar en ella.

Galaxia Gutenberg también editó sus textos sobre Homero y sobre la novela del siglo XIX, el muy recomendable El mal absoluto. Su estilo como crítico es muy reconocible, lee profundamente los textos, capta todos los ecos de literaturas pasadas y hace revivir a los personajes principales en todas las dimensiones de su drama, conociéndolos como si fueran amigos y no proyecciones bidimensionales de la tinta sobre el papel.

Aparte, es uno de los mejores en sintetizar la magia de un libro en una frase, como he podido comprobar durante años, y alguien que siempre parte de la base de la felicidad, alegría y conocimiento que pueden proporcionar los buenos libros.

José, de Laie Pau Claris

La lápida, de Wislawa Szymborska

Cuando supimos que Wislawa Szymborska había fallecido creímos necesario dedicarle un post. Su personalidad y su obra que tanto admiramos nos obligaban a algo original y fresco (por aquello de la justicia poética)… Y de inmediato pedimos la colaboración de Kasia, nuestra políglota excolega polaca. Así, a seis manos, conseguimos sacar una traducción del irónico poema «La lápida», el más oportuno para compartir con vosotros en estos momentos:

Nagrobek

Tu leży staroświecka jak przecinek                   

autorka paru wierszy. Wieczny odpoczynek      

raczyła dać jej ziemia, pomimo że trup             

nie należał do żadnej z literackich grup.            

Ale też nic lepszego nie ma na mogile             

oprócz tej rymowanki, łopianu i sowy.               

Przechodniu, wyjmij z teczki mózg elektronowy            

i nad losem Szymborskiej podumaj przez chwilę. 


La lápida

Aquí yace, anticuada como una coma

la autora de unos pocos poemas. Eterno reposo

quiso darle la tierra, aunque su cuerpo

no perteneció a grupo literario alguno.

Tampoco hay nada mejor en su sepulcro

excepto estas rimas, un cardo y un mochuelo.

Caminante, saca de la maleta tu electrónico cerebro

y sobre el destino de Szymborska piensa un segundo.

Kasia también es de la opinión que este post debería acabar de manera alegre así que nos ofrece una estupenda noticia aparecida en la importante revista Gazeta Wyborcza: Pronto saldrá un nuevo poemario (inacabado) de la “Greta Garbo de la poesía”  (así la llamaron los periodistas suecos cuando en 1996 fue a Estocolmo a recoger el Premio Nobel de literatura). Según su secretario, Michal Rusinek, se llamará Basta, un título que empezó siendo una broma pues Szymborska consideraba que ya bastaba con su poesía pero que, con su muerte, acabó conviertíendose en una profecía.

¡Esperamos verlo traducido en pocos meses!

Pozdrowienia,

Kasia, Cèlia y Clara, de Laie Pau Claris

Àlix i la clau de les meravelles, d’Adriàn Papadopoulos

Com per a molta gent, la vida d’Àlix segueix el seu curs, dia rera dia, sense gaires canvis. La seva rutina està lligada a una cadira atrapasomnis plena de mecanismes. Un dia, aquesta maquinària s’atura

i l’Àlix descobreix la clau cap a un altre món.

Quan es decideix a explorar-lo s’adona que en realitat s’està endinsant en el seu propi món i se sent insegur. Corprès per la gran hostilitat que hi ha i una naturalesa fascinant, l’Àlix anirà fent petits passos per conèixer millor aquest món tan personal i alhora tan desconegut.

Amb els ulls ben oberts i els passos cada cop més segurs, l’Àlix trobarà respostes a les incògnites que poblen també els nostres pensaments. Com per exemple, que el que veiem no és sempre el que sembla, el gran pes de la soledat, així com el valor d’un amic, i que s’han de vèncer les pròpies pors amb valentia per seguir endavant.

En aquesta acurada relectura d’Alícia al país de les meravelles els més grans ens trobarem cara a cara amb el que Rilke anomenava la nostra vertadera pàtria, la infantesa. I els més petits de ben segur activaran la seva imaginació i empatia amb llagostes que semblen gats i truites amb potes mecàniques i ales de papallona.

Seguir les passes de l’Àlix i la clau de les meravelles és plantejar-se qüestions filosòfiques i existencials bàsiques per ser feliços, i les il·lustracions de Papadopoulos són tan boniques i esfereïdorament imaginatives que la seva lectura, si hi estem disposats, es converteix en una catarsi.

Alba, de Laie Pau Claris

La colección Alias en Laie

La obra de Damián Ortega se caracteriza por tomar objetos de la vida diaria, deconstruirlos y configurarlos de manera tal que incitan al espectador a reconsiderar su opinión del objeto y su función.

Concebida como una obra de arte propia, D.Ortega edita la colección ALIAS, donde "alias" se toma en el sentido "de otro modo", otra manera de editar, dedicando los volúmenes a la difusión de textos de autores particularmente significativos para el arte contemporáneo, traducidos al castellano.

La colección que consta de títulos de John Cage, Marcel Duchamp, Robert Smithson (2), Tacita Dean, Dan Graham, Lawrence Weiner entre otros, acaba de publicar dos nuevos títulos, uno de David Hammons: Por eso estamos aquí y otro de Francis Picabia que reúne su poesía en tres volúmenes.

Pep Fernández, de Laie CaixaForum

La colección Alias en el blog de Laie CCCB

Antoni Tàpies

És difícil afegir paraules a tot el que s'ha dit durant les últimes hores sobre Antoni Tàpies. Des de Laie volem afegir-nos al condol, compartir els elogis i oferir una selecció dels llibres i audiovisuals disponibles a les nostres llibreries que permetran acostar-nos al pensament i l'obra de l'artista.

Com a gran amant dels llibres que era Antoni Tàpies, creiem és una gran homenatge fer un tomb per la proposta bibliogràfica de la Biblioteca de la Fundació Tàpies i que podeu consultar en la seva magnífica seu.

Lev Tolstói: La felicidad conyugal

La felicidad conyugal de Tolstoi, editat per Acantilado, es va presentar a Laie el passat dia 1 de febrer a càrrec de Mauricio Wiesenthal i Selma Ancira, la traductora.

Va ser una estona inoblidable, la que vam passar tots els assistents a l’acte. És la primera vegada que es tradueix aquest text directament del rus i Selma ens va delectar amb la lectura d’alguns paràgrafs en la llengua original.

Mauricio Wiesenthal, escriptor i especialista en Tolstoi, entre moltes altres coses, va saber transmetre’ns magistralment tota l’emoció i bellesa continguda en l’obra.


I per acabar, l’Elena Frolova va amenitzar l’acte cantant una cançó popular russa.

Val la pena veure el vídeo de la presentació:

Bicentenari de Charles Dickens

Charles John Huffam Dickens neix tal dia com avui fa 200 anys, el 7 de febrer de 1812, i es forja una llegenda de la literatura universal.

Àvid lector de novel·les picaresques de Smollet i Fielding des de ben petit, Dickens va tenir una vida plena de contrastos que el van fer especialment sensible a la misèria més depriment així com a la innocència més delicada. Aquesta dualitat, i una capacitat sorprenent per descriure la realitat amb una fidelitat fotogràfica, el van convertir en un referent de l’època victoriana.

A la llibreria tenim dues biografies imprescindibles: Dickens: El observador solitario de Peter Ackroyd editada per Edhasa; i Charles Dickens de G. K. Chesterton editada per Pre-Textos, exemple de la pulcritud i el bon gust que caracteritzez aquesta editorial. I mentre ens arriba la traducció de la recent Charles Dickens: A Life (Penguin Press) de Claire Tomalin, llegiu la carta que li dedica pel seu aniversari publicada avui a The Guardian.

A Pau Claris podem presumir de tenir un gran ventall de les seves obres traduïdes al castellà i al català. Una petita selecció:

L’Editorial Alba, tan pròxima als autors anglosaxons i tan exquisida en les seves traduccions, ens brinda La pequeña Dorrit i David Copperfield, totes dues editades al 2012. Grandes Esperanzas i Una casa en alquiler del 2011. Cal destacar també La señora Lirriper (2010).

Entre les més actuals també trobem Aventuras de Pickwick de Castalia, i Historia de dos ciudades d’Alianza. Espasa Calpe mereix un apunt especial per les cuidades i encertades Nuestro común amigo i Los documentos póstumos del Club Pickwick. Sortosament Destino ens ofereix El casalot, traduït per primera vegada al català (2008).

I tot acabant amb l’encant de la foscor i com a recordatori de la BCNegra: Para leer al anochecer d’Impedimenta, un recull de contes fantasmagòrics i gòtics per llegir a casa mentre el fred es menja les cantonades del carrer. I si sou prou afortunats per anar-hi, teniu l’exposició a la British Library de Londres sobre l’element sobrenatural a Dickens!

Alba, de Laie Pau Claris