Pàgines

dimecres, 1 de juny de 2011

Lydia Davis, per sort

Lydia Davis era gairebé una completa desconeguda en el nostre món editorial. Per sort ja estan disponibles els Cuentos Completos, recentment publicats per Seix Barral en la traducció de Justo Navarro

El més encertat per definir-la seria precisament mencionar la dificultat per fer-ho. Guanyadora d'importants premis literaris als EE.UU., traductora de literatura francesa i filosofía, especialista en Beckett, traductora de Proust, Flaubert, Blanchot... Lydia Davis fascina amb els seus contes. Molts d'ells tenen la longitud habitual, d'altres són de tres pàgines, però els que són desconcertants (i brillants al mateix temps), són els d'una o dues línies.

És tracta de relats que destaquen per la brevetat i l’humor, considerats a mig camí entre la poesia i la filosofia. Són una exposició dels fets desapassionada i distant que permet després al lector reconstruir la història que hi ha darrere, la que ha originat aquell pensament. Aquí us deixo una petita mostra titulada “Doble negación”.
En cierto momento de su vida comprende que no es tanto que quiera tener un hijo, como que no quiera no tener un hijo o no haber tenido un hijo.
Cèlia, Laie Pau Claris

També en parla Sarah Manzano a Papel en blanco