Pàgines

dijous, 2 de juny de 2011

Tot escalfant pel Grec


S'apropa el festival Grec i aquest any va precedit de novetats editorials força interessants en l'àmbit de la crítica teatral.

Del sempre polèmic i irreverent David Mamet, Alba ha reeditat un text que ja es considera de referència entre els actors i creadors actuals, Verdadero y falso, mentre que Seix Barral s'ha ocupat de treure al mercat el seu últim llibre, una prolongació dels anteriors que significativament duu com a títol Manifiesto. En aquest últim continua carregant amb brutalitat contra tots els paranys que veu en el món del teatre, des del mètode Stanislavski fins a la feina de director, passant per les subvencions, etc. Llegir Mamet de vegades resulta irritant, però sovint és sorprenent per la seva lucidesa i originalitat. Com diu Marcos Ordóñez tot referint-s'hi: "A menudo tiene grandes intuiciones pero otras veces lanza sentencias pintorescas sin más argumentos que el “porque lo digo yo”.

Amb un discurs més conciliador i un to molt més asserenat que Mamet, Ordóñez ens ofereix en el seu últim llibre (on trobareu la cita anterior) tota una panoràmica sobre el teatre dels últims trenta anys. ATelón de fondo el crític d'El Pais exposa la seva visió sobre el fet teatral i el paper de la crítica i, en resum, la raó per la qual resulta especialment interessant és pel repàs sense prejudicis de les últimes dècades del teatre espanyol, dels gèneres que han passat de moda i sobretot per les innumerables cites. Valgui com a exemple aquesta brillant de Billy Wilder referint-se al públic: "Por separado son idiotas, pero juntos son un genio".

Clara, Laie Pau Claris