Pàgines

divendres, 30 de setembre de 2011

Llibertat de Jonathan Franzen

Després del gran èxit de Les correccions, la nova novel·la de Jonathan Franzen, Llibertat, es feia esperar. "Una obra mestra de la ficció americana" és com la qualifiquen els crítics.


Diuen que és millor que l'anterior, i sobre això jo no puc opinar però el que sí que puc fer és recomanar-la.

Un llibre ens pot parlar de quasi tot, i fins i tot de res en concret, pot especificar fins al detall o vagarejar sense rumb, i aconseguir una lectura plaent. Això sí, ha d'estar ben escrit i això és exactament el que tenim: la història del declivi d'un matrimoni progre nord-americà ben narrada —ni amb noves tècniques ni nous plantejaments—, senzillament ben narrada. Un jove matrimoni de classe mitjana que un cop alliberat dels respectius lligams familiars no sap com ha de viure. La relació que s'inicia a la universitat va creixent sobre una base feble, uns objectius i ideals difusos, una sèrie d'eleccions errònies que l'aniran minant fins que acabi anant a la deriva.

La Patty, atreta per en Richard, tria en Walter perquè vol ser aquella bona persona que ell creu veure en ella. Abandona l'equip de bàsquet per una lesió i es dedica a ser mare, esposa model i veïna ideal. Criada des de la distància emocional, acaba ofegant al seu fill Joey amb tant d'amor i dedicació, i també distanciant-se de la seva filla Jessica per ser massa independent i responsable, com el seu pare.

En Walter, ecologista conscienciat i lluitador contra la superpoblació mundial, acaba sent un pare de família convencional que treballa per una multinacional explotadora dels recursos naturals i encapritxat de la seva jove ajudant. En Richard, amic íntim d'en Walter i etern rival, que necessita al matrimoni Berglund per, de tant en tant, creure en alguna cosa, acaba sent una de les causes del fracàs de la parella.

Figures contradictòries que donen voltes sobre sí mateixes a la recerca d'algú o d’alguna cosa que els salvi de l'espiral on es troben.

Cèlia, de Laie Pau Claris