Pàgines

divendres, 17 de febrer de 2012

Àlix i la clau de les meravelles, d’Adriàn Papadopoulos

Com per a molta gent, la vida d’Àlix segueix el seu curs, dia rera dia, sense gaires canvis. La seva rutina està lligada a una cadira atrapasomnis plena de mecanismes. Un dia, aquesta maquinària s’atura

i l’Àlix descobreix la clau cap a un altre món.

Quan es decideix a explorar-lo s’adona que en realitat s’està endinsant en el seu propi món i se sent insegur. Corprès per la gran hostilitat que hi ha i una naturalesa fascinant, l’Àlix anirà fent petits passos per conèixer millor aquest món tan personal i alhora tan desconegut.

Amb els ulls ben oberts i els passos cada cop més segurs, l’Àlix trobarà respostes a les incògnites que poblen també els nostres pensaments. Com per exemple, que el que veiem no és sempre el que sembla, el gran pes de la soledat, així com el valor d’un amic, i que s’han de vèncer les pròpies pors amb valentia per seguir endavant.

En aquesta acurada relectura d’Alícia al país de les meravelles els més grans ens trobarem cara a cara amb el que Rilke anomenava la nostra vertadera pàtria, la infantesa. I els més petits de ben segur activaran la seva imaginació i empatia amb llagostes que semblen gats i truites amb potes mecàniques i ales de papallona.

Seguir les passes de l’Àlix i la clau de les meravelles és plantejar-se qüestions filosòfiques i existencials bàsiques per ser feliços, i les il·lustracions de Papadopoulos són tan boniques i esfereïdorament imaginatives que la seva lectura, si hi estem disposats, es converteix en una catarsi.

Alba, de Laie Pau Claris