Pàgines

divendres, 23 de novembre de 2012

El desert dels tàrtars, de Dino Buzzati, al Club de Lectura de Laie


El desert dels tàrtars
de
Dino Buzzati
Belluno 1906 - Milà 1972


propera lectura del Club pel dia 13 de desembre

Publicada l'any 1940, El desert dels tàrtars narra la història d'un jove oficial, Giovanni Drogo, destinat a una remota fortalesa militar situada enmig del desert on espera la invasió sempre ajornada d'uns enemics, el tàrtars, que suposadament habiten aquell lloc inhòspit i pedregós.

La Fortalesa Bastiani, que en un primer moment el protagonista creu que serà un destí efímer, serà el lloc on transcorrerà tota la seva vida en l'espera infructuosa i tensa d'un atac, de vegades temut i de vegades anhelat, d'un enemic que pot ser que ni tan sols existeixi. Una èpica íntima i secreta per on s'escolen la seva joventut i les seves il·lusions.

Javier Cercas (Babelia 19/01/2008) descriu així la peripècia de Drogo:

"Sediento de gloria y de batallas, aferrado a la certidumbre ilusoria del destino heroico que le aguarda y que habrá de resarcirlo de su vida malograda en aquel lugar en que ha enterrado las alegrías y dulzuras de la juventud, Drogo espera en vano y hasta el último momento y contra toda esperanza la llegada de los tártaros, contemplando como la Fortaleza se convierte con el tiempo en un bastión ruinoso y olvidado y él en un viejo sin redención al que se le ha ido la vida en una espera inútil"

L'any 1976, quatre anys després de la mort de Buzzati, Valerio Zurlini, en una coproducció franco-alemanya-italiana, en fa una adaptació pel cinema amb Vittorio Gassman en el paper de Giovanni Drogo.



Maite

3 comentaris:

maite ha dit...

El desert dels Tàrtars va ser la tercera novel•la publicada por Dino Buzzati (Belluno, 1906 - Milà 1972). Tanmateix, potser sigui aquesta la seva obra més coneguda i la que més reflexions ha suscitat pel seu caràcter simbòlic i per la quantitat de significats que es poden atribuir a la seva trama.

Quin és el tema que s’amaga darrera d’aquest argument? La resposta és difícil atesa l’ambigüitat de l’obra, però sigui quina sigui la resposta hauria de tenir sempre en compte la idea de la postergació.

La vida de Drogo queda empantanegada a la Fortalesa Bastiani, mentre espera uns grans esdeveniments a l’alçada de les seves aspiracions, tot i que no hi ha res en tota la història que ens demostri que el protagonista faci res per assolir la glòria que ambiciona.

Al llarg dels anys, una mena d’indolència va reduint els seus anhels al deliri, pel que renuncia a qualsevol canvi, de l’improbable atac dels invisibles, i potser inexistents, tàrtars. Mentre la monotonia diària rosega lentament la seva existència fins que acaba esdevenint un vertader desert. El mateix tedi acabarà per esclafar tots aquells que no tinguin prou voluntat per fugir-ne.

I aquesta seria una de les lectures: la lluita contra un destí demolidor, que ens aclapara, per
dreçar-nos com els amos d’una vida pròpia on s’amaga la veritable glòria.

Però segur que dijous 13 de desembre, entre tots, trobarem molts més significats per aquesta obra tan fascinant.

Enric Blanes ha dit...

El primer que em va venir al cap, com a lector, va ser 'El castell', de Kafka, una suggestió que no em va abandonar al llarg de la lectura --ja suposo que n'ha parlat tothom. Drogo, un K. qualsevol, arriba a accedir al castell i integrar-se en la seva vida. La ironia formidable és que la Fortalesa Bastiani té tan poc sentit i resulta tan destructiva com la vida, fora del castell, dels personatges de Kafka. La qualitat de la llengua i el to sostingut de Buzzati són el fonament del prodigi d'aquesta novel·la.

Anònim ha dit...

Us apunto aquests dos títols per qui vulgui llegir més sobre el tema de l'espera:
Antonio di Benedetto: Zama
Julien Gracq: El mar de les Sirtes