Pàgines

dijous, 7 de març de 2013

La intrusa, d'Éric Faye



 

En Shimura-san és un meteoròleg de mitjana edat, metòdic i solitari que viu i treballa a Nagasaki. La seva vida transcorre de casa a la feina i de la feina a casa. El fet que visqui sol i la seva mania per la pulcritud i l'ordre fan que darrerament estigui neguitós; està quasi segur que li manca un iogurt, que l'ampolla de l'aigua no l'havia desada on era ara, que el peix que estava segur d'haver comprat havia desaparegut... 



Comprova els pocs objectes de valor i no hi manca res. Llavors, si no és un lladre, de què és tracta? La seva ment racional el fa actuar i es fa instal·lar a la cuina una càmera que controlarà des de la feina i, sí, efectivament, hi ha una intrusa a casa seva. El que no s'imagina és el nivell d'intrusisme: més que una intrusa, ha estat un hoste. 
 
La intrusa és una dona que de cop i volta s'ha trobat al carrer i que abandona el seu barri per no haver de suportar la vergonya. L'instint de supervivència l'obliga a buscar on aixoplugar-se. Però, tot i que el delicte que ha comès és menor, al mateix temps és immens per que atempta directament contra la intimitat. En Shimura-san se sent burlat. Quina mena de vida porta algú que no s'adona que té un hoste a casa? Una vida solitària, mancada de passió per a res, buida i rutinària fins al punt que li ha permès a una estranya ocupar una part de la seva llar. El seu cau, allà on s'amagava del soroll del món, on se sentia protegit, ja no és seu, ha estat profanat i ella no hi tenia dret.

Malgrat que ocupen posicions oposades, es tracta de dues veus que viuen en un món en crisi, al marge de la societat, l'un autoexcloent-se i l'altra expulsada, tots dos desplaçats, ancorats en els records. Una història curta i senzilla que amb petites modificacions es repeteix dia a dia a la vida real.

Cèlia, de Laie Pau Claris