Pàgines

dilluns, 11 de maig de 2015

Teoria i pràctica del vermut

Abans un gintònic era això, un gintònic. Va perdre pistonada i es va convertir en una beguda generacional. Després va patir una revifalla que el va complicar, en la meva modesta opinió, fins a punts insuportables perquè, a veure: com es passa de demanar un gintònic i que el cambrer t'entengui a haver de triar entre 30 ginebres diferents? 


I un cop has aconseguit triar-ne una, després d'explicar-li 20 intimitats al cambrer tipus si ja hem sopat o no, amb qui o què, resulta que llavors has de triar entre 15 tòniques que modificaran el gust de la ginebra i, és clar, com que nosaltres de marques de tòniques només en coneixíem una, el cambrer per ajudar-nos a triar la que més ens escau torna a l'atac i quan ja està perfectament informat sobre si tenim o no galindons i a quina edat ens van operar per a treure'ns les angines, ens recomana una marca de tònica que combinada amb la de ginebra triada anteriorment ens farà sentir al setè cel. Evidentment, encara ens queda el petit detall de l'acompanyament aromatitzant que combinarà i ressaltarà les aromes de la ginebra sense alterar-ne les principals característiques... és llavors quan, absolutament enfonsats a la cadira, comencem a veure desfilar cogombres, pètals de rosa, maduixes, llimes, aranges.....i jo, que no  he gosat començar a beure la meva beguda per solidaritat amb els que encara no la tenen, començo a veure  com els glaçons es van fonent i em van aigualint el meu Vichy, que aquest sí que continua sent un Vichy, perquè si no és Vichy em passo a l'aigua sense gas.

Després del gintònic hem viscut un fenomen semblant amb les cerveses artesanes i amb les hamburgueses gurmet i ara arriba, per quedar-s'hi, el vermut! Ara bé, vaticino que amb el vermut no viurem aquest fenomen esgotador de la tria com amb el gintònic, no perquè no hi hagi oferta, que n’hi ha, sinó per la casuística pròpia del vermut. A veure si m’explico: el gintònic és bàsicament una beguda de nit, majoritàriament per fer la copa després de sopar i per tant no tenim cap pressa ni  gairebé cap feina a fer després, això permet que el cambrer s’estengui en suggeriments. El vermut, per contra, és una beguda d’abans de dinar, de terrasseta, de solet, de tapes. L’acompanyament pren molta més importància que els snacks que t’ofereixen amb el gintònic, fins i tot poden ser decisius a l’hora de triar un establiment o un altre en la mateixa mesura que el vermut. A no ser que la quantitat de tapes demanades substitueixi el dinar, el vermut té un espai temporal més marcat que no deixa espai a dubtes i lluïments tant extensos de coneixements: imagineu-vos un diumenge després d’una nit de dissabte plena d’amics, gintònics i música, aconseguiu llevar-vos, fins i tot encerteu a posar la cafetera en marxa i després d’un cafè ben carregat i una llarga dutxa amb l’aigua ben freda sou prou persones com per esmorzar, i amb un parell o tres de whatsapps ja heu organitzat el vermut amb els col·legues. 

Heu triat aquella bodega a un barri popular que serveix un vermut artesanal que ja feien els avis dels actuals propietaris i que a més tenen fama de servir les millors carxofes arrebossades de la ciutat. Un parell faran via ràpid per aconseguir una de les taules de la minúscula terrassa i us anireu entaulant i prendreu les cadires a mesura que aneu arribant, i un cop ja hi sou tots, i tots ja esteu absolutament desperts i vivaços, un cop ja heu deixat de recordar la nit passada i ja fa estona que parleu de les nits que han de venir, algú s’adona, per desgràcia, que ja són les dues i que qui més qui menys ha d’anar corrents a casa els pares perquè toca celebració familiar. Així que, a corre cuita, us aixequeu, pagueu i no us atureu fins arribar a casa on expliqueu aquelles meravelles del vermut i que si el vermell de Cal... és més aromatitzat que el de Can... que per cert té un punt d’amargor ben agradable, i no us adoneu que a l’avi se li escapa el riure per sota el nas, perquè resulta que la majoria d’aquells vermuts, l’avi, a la vostra edat, ja se n’havia fet un tip de beure’n i que si les carxofes d’ara us assemblen bones és perquè no havíeu tastat les de la fadrina. Però l’avi calla i no diu res, perquè sap, perquè recorda, què és tenir tot un món per descobrir, quatre quartos a la butxaca i quatre amics i un vermut un migdia de diumenge guaitant de gairell la noieta de la botiga de queviures que dues taules més enllà fa el vermut amb les amigues i que li han dit que fan unes carxofes arrebossades que valen un imperi!

Si no voleu preguntar a l’avi pels vermuts i les tapes, llegiu-vos la TEORIA I PRÀCTICA DEL VERMUT, i descobrireu l’oferta i la història d’aquesta beguda associada de forma indestructible a l’acte social, tant arrelat a casa nostra, de fer el vermut. Perquè això sí, fer el vermut, sempre serà fer el vermut!

Enric, Laie Pau Claris